Parlem del Poble
Benirredrà: el nostre poble
La joia més menuda de la Safor, i pot ser d’Espanya. Un poble de 0’4 km2 i només 1600 habitants que suposa un oasi de tradició, tranquilitat i qualitat de vida, a només 23 metres sobre el nivell del mar, molt pròxim a la població de Gandia. Amb una figura rectangular, l’àrea urbana es completa amb una zona d’horta i el tresor verd de la Serra Falconera. A una distància equidistant entre el riu Serpis i el Barranc de Beniopa que travesen nombroses séquies procedents del riu Vernissa. Un poble menut, al que fa gran la seua qualitat de vida, l’hospitalitat dels seus veins i la proximitat de tots els serveis dels que disposa Gandia, sense la seua masificació pero amb tots els beneficis del clima mediterrani. Una joia menuda que s’afegeix a l’immens tresor que són els pobles valencians, testimonis del temps, de la tradició, de la convivència de cultures. Una herència que es viu en cada racó del poble i que el visitant està a punt de conéixer.

 

La nostra història

Bani-Reduan, Beninida, Bani-Rida... el topònim te un origen clarament islámic, encara que és difícl precisar el seu nom originari. Però l’herència cultural queda patent com a part d’un sistema d’alqueries al voltant del Castell de Bairén. Més tard, amb la conquesta cristiana, s’integra en

el terme de Bairén amb les donacions de terres de Jaume I. I va ser en 1323 quan va concedir el poble en senyoriu al seu fill, Pere de Ribagorçà, qui en 1337 el va donar a Guillem Gascó, qui el va engrandir amb la compra de terrenys situats entre el poble i Benipeixcar durant quasi 40 anys. Els comtes de Cardona foren senyors de Benirredrà fins a la fi del segle XV, quan van vendre la propietat a Maria Enriquez i de Luna, duquessa de Gandia. Dita senyora comprà aquest i altres territoris amb lavenda de possessions italianes heretades del seu segon marit Joan de Borja, conformant així l’ample ducat de Gandia. Durant un segle, Benirredrà la van compartir els jurats de la Seu de València i d’Ontinyent, fins l’any 1673 quan aquests ultims van vendre els drets a Francesc Escrivà, notari de Pego. I fou Francesc Escrivà qui unificà el poder senyorial del poble i, el deixà sota el domini dels comptes de Ròtova, familia amb qui es va emparentar, fins la dissolució del règim senyorial durant el terç central del segle XIX. Al 1965 Gandia va pretendre la seua annexió, pero no es va unir, degut a que en aquells moments no limitaven ambdós termes.

 

El Patrimoni històric-artístic

Les dues torres amb teula vidrada blava del Convent de les Esclaves ens donen la benvinguda al poble. Un edifici espectacular i majestuós que durant la Guerra Civil va funcionar com a hospital. Obra de l’arquitecte Enrique Espalza i Basterra, el seu estil eclèctic barreja el neogòtic, modernisme, amb detalls mudejars,... que destaquen en la façana principal i l’església que alberga. Al seu interior vint-i-sis germanes formen dues comunitats: un col·legi i la casa d’espiritualitat, per a activitats pastorals. A Carrer del Forn, per on antigament passava la séquia que venia del pou, trobarem la Casa Gran. Un dels edifici més importants del poble, avui convertit en restaurant, símbol de l’antic poder feudal, pertanyent al Baró de Ròtova, qui va deixar la seua petja en l’escut heràldic que guarneix la façana, i que va passar a mans de Vicente Alcalà d’Olmo i Morales, que es va casar després amb una jove del poble que treballava des de menuda al seu llar. Més endavant arribarem a la Plaça del Poble, presidida per l’Església Sant Llorenç. El conjunt de l’església parroquial constitueix un exemple típic del període de transició del Renaixement cap a una estètica més barroca (S. XVI-XVIII). Es va començar en 1574 quan Benirredrà es va separar de la parròquia del Real de Gandia, i hagué de continuarse durant el segle XVII i es va allargar fins a principis del XVIII, amb la construcció dels dos darrers trams del campanar. Es tracta d’un edifici de nau única estructurada en quatre trams, amb les capelles entre els contraforts. La coberta és una volta de canó amb llunetes i la capella de comunió es troba adossada al presbiteri. L’interior combina l’estil barroc i neoclàssic de la volta, les cornises i pilastres amb l’art contemporani del fresc del presbiteri, obra de Cillero. En l’exterior, l’esvelta torre del campanar és un dels elements més singulars de l’edifici, en contrast amb l’austeritat de la façana. En un dels extrems de la plaça es distingeix l’antic ajuntament, que conserva un antic rellotge solar.

Per aquesta plaça arribem al Carrer Nou, que curiosament és un dels més antics del poble, on distingim cases de pagesos i jornalers dels segles XVIII i XIX estructurades en dues plantes. Destaquen els balcons de forja de les cases més velles i elements més moderns com la porta de la casa 18 on destaca una elaborada talla en pedra de 1928 i els picaports en forma de lleó. En el número 19 s’observa un plafó dedicat a Sant Antoni que assenyala l’ermita dedicada al sant. Seguint aquesta indicació, avançem pel Carrer Ample i arribem al final del poble, on trobem la Serra de la Falconera.

D’origen desconegut, podem trobar un gravat amb una inscripció que resa: “A costa del Regiment de Cavalleria d’Andalusia - Any 1761”. Al marge de no ser propietat de Benirredrà, els veïns han tingut, secularment, com pròpia aquesta ermita donada la seua proximitat i la devoció dels seus habitants cap a la figura del sant.

 

 

 

 

El Porrat i la Gastronomia

El Prat és una fira, un petit mercat de fruits secs i torrats, torrons, dolços i tot tipus de menjars i àpats, celebrada en molts pobles valen­cians al costat d’una església o santuari en el seu moment de festa. El seu origen resideix en la fenomenologia festiva de segles passats, quan els porrats permetien sufragar, total o parcialment, les despeses de la jornada festiva en honor al sant.

Actualment, la celebració va més enllà de l’estrictament religiós i es converteix en punt de trobada de persones, en un esdeveni­ment cultural i lúdic que permet als nostres veïns i visitants gaudir d’exposicions, música, balls, excursions, gastronomia, jocs populars parell els més menuts, tallers d’artesania... El Porrat s’ha convertit en element de recuperació del patrimoni cultural de cada poble, així com un gran atractiu turístic per a la localitat.

En Benirredrà, el porrat se celebra en honor a Sant Antoni, la segona setmana de gener. Conta la llegenda que el sant va curar a un porquet que havia nascut cec i sense peus. Des d’aquell moment se’l considera protector dels animals. Els nostres majors celebren la festivitat amb una foguera, cantant ballant i preparant embotit i carn en les brases. Al matí es beneixen els animals de treball i companyia, així com les garrofes, la palla i la dacsa que els servirà d’aliment. En una època que el pa era un ben escàs i imprescindible, l’acte de compartir el pa prèviament beneït amb propietats curatives es convertia en part fonamental del ritual festiu.

El Porrat de Benirredrà té el seu origen en la fira que s’instal·lava al voltant de l’ermita de Sant Antoni. La gent, despres de pujar a l’ermita en romeria, es menjava la tradicional cassola d’arròs al forn en la muntanya. Altra tradició era la de fer la mocadorà, que consistia que els homes omplien mocadors amb tota classe de fruites seques per a obsequiar a les enamorades.

Avui, la festa és eminentment lúdica, recuperant les revetles, el teatre en el carrer, els concerts de la banda musical, el mercat artesà i els llocs comercials. Així mateix, com els animals de treball quasi han desaparegut, són principalment els animals de companyia els quals reben la benedicció.

 

Les Festes i les tradicions

 Les festes amb més rellevància de Benirredrà són les patronals cele­brades a l’agost. El dia més important és el 10 d’Agost, dedicat al patró Sant Llorenç. Una jornada de trobada amb els veins del poble i els be­nirredras i benirredranes que ara resideixen fora del poble. El dia gran comença a assaborir-se amb el sopar dels jubilats i les associacions, organitzada per l’ajuntament. Per als més valents, de matinada, des­prés de la revetla tenim el correfocs. Fins a fa uns anys eren típiques les tradicionals “cordaes” al carrer Ample.

No menys important és la celebració en honor a la Verge del Carmen per part de les festeres casades, i en honor al Cor de Jesús pels homes casats. Les solteres i solters joves del poble estan recuperant la seua pròpia festa que d’un temps a ara havia anat desapareixent.

Les festes d’Agost se realitzen del 10 al 14 d’Agost, que organitzen sopars, reunions activitats com el concurs tradicional de truc, la Falla, i sopars per a tot el poble com la famosa torrà de xulles.

Destaquenm també la festivitat de Sant Josep que culmina amb la se­tmana de Falles, en les quals participen tots els veïns en una comissió en concurs amb les falles de Gandia. La falla, creada en 1978, planta cada any els seus monuments en el Carrer de la Creu o el Carrer Am­ple. Si la plantà és una acte emblemàtic, ho és més la cremà de la nit de San José, quan les cendres es converteixen en l’essència i la motivació per a preparar el monument i la festa de l’any següent.

En primavera, Benirredrà celebra la Festivitat del Corpus, en la qual els xiquets que han pres la comunió ixen en processó pels carrers del poble. Al llarg del recorregut s’instal·len els altarets guarnits amb flors, on s’exposa el santíssim que recorre els carrers davall pal·li.

Altres festivitats celebrades en el municipi són l’ayuntament junt el col·legi Esclavas setmana cultural 1ª quinzena maig, dia de la Comuni­tat Valenciana o Santa Cecilia, patrona dels músics, el 22 de Novembre amb diferents activitats culturals, cercaviles i concert de la Banda de Música de Benirredrà. En Nadal la nit del 5 de Gener els Reis d’Orient vénen a visitar als més menuts, i és costum que lliuren els seus regals en l’església un per un.

 

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31